Fonts de finançament alternatives dins de les institucions d’educació superior

27 octubre, 2021

Context de la crisi

Si fem una comparativa entre les notícies d’abans de la crisi per COVID-19 i les postcrisi, podrem constatar que, des de fa uns anys, hi ha una necessitat puixant de les institucions d’educació superior, no només públiques, sinó també d’àmbit privat, de trobar fonts de finançament alternatives per fer front a dos problemes principals: el descens de matrícules i la retallada de pressupostos. Un article de fa tres anys a El Diario afirmava el 2018 que, de mitjana, les universitats rebien un 27,7 % menys de fons econòmics que feia sis anys (Sánchez, 2018). A això se li suma el descens de matrícules patit durant la situació d’excepcionalitat per confinament. El juny del 2020 els campus catalans calculaven “un descens de fins al 7 % en els graus i fins al 30 % en els màsters per al curs vinent” (Vallespín, 2020). La necessitat financera és global i en entorns amb dificultats econòmiques generalitzades encara és més apressant. Als Estats Units, al Southwest Tennessee Community College va haver-hi una caiguda del 18 % en la inscripció general a la primavera del 2021 en comparació amb la tardor del 2020, “una disminució de gairebé el doble de la mitjana nacional” (Cheng, Law i Pinder, 2021).

 

Solucions

Recentment, el ministre Manuel Castells va afirmar, amb referència a l’impuls per renovar la Llei orgànica 6/2001, d’universitats, que “en aquestes dues dècades hi ha hagut canvis profunds al món i la societat, a més de dues greus crisis econòmiques que han colpejat extraordinàriament les universitats públiques”. La voluntat de la reforma és “impulsar el mecenatge i les noves fórmules d’ingressos, com ara els derivats d’empreses creades i participades per les universitats, o de patents” (Consell de Ministres, 2021). Mentre les reformes governamentals arriben, molts centres afronten les necessitats de millora i progrés a escala global amb iniciatives pròpies que els ajuden tant a impulsar la recerca com a sufragar les despeses de l’estudiantat colpejat per les dificultats econòmiques. A continuació, oferim un seguit d’iniciatives universitàries privades i públiques per obtenir finançament extra.   

 

Plataformes de donació de les universitats

A l’era del finançament col·lectiu i de plataformes com ara Patreon, el mecenatge és una solució per la qual han optat moltes de les universitats que cerquen una font de finançament externa i que ofereix una opció filantròpica de fàcil accés per mitjà dels mateixos portals de moltes universitats. Aquest és el cas de la iniciativa “The impact of giving“, de Schulich School of Business, que ofereix l’opció de fer donatius en línia, constar a un mur de donatius o desar un llegat en forma de testament. La campanya “Believe“, de la Universitat de Melbourne, ofereix l’oportunitat d’ajudar qui estigui interessat, amb una contribució econòmica en una quantitat única o de manera periòdica un cop al mes. Ha estat cabdal per ajudar l’estudiantat amb necessitats econòmiques per la COVID-19 amb els seus estudis o necessitats bàsiques com ara alimentació, lloguer i atenció mèdica.

 

                                                               Foto per Baim Hanif a Unsplash

 

Consultories, assessories i formació a mida com a servei 

Alguns centres ofereixen la transferència del seu saber fer (know-how) com a font extra de beneficis. Aquest intercanvi beneficia econòmicament els centres, i la seva expertesa ajuda la clientela a millorar. Un exemple són els programes personalitzats de la Berlin School of Creative Leadership, les seves consultories i les intervencions a mida, dissenyades per impactar en el nucli de les organitzacions per impulsar les seves ambicions estratègiques. Un altre cas semblant és el de Hyper Island, que ofereix consultories per facilitar el lideratge, el desenvolupament d’equips i l’estratègia amb el propòsit de crear canvis a les organitzacions.

 

Finançament d’empreses emergents i rèdit econòmic de patents

L’emprenedoria i la gestió de la innovació són pilars fonamentals dins el desenvolupament de la relació entre la universitat i el món empresarial. Moltes universitats fan grans esforços per tal de rebre crèdit per a projectes d’emprenedoria, ja que són conscients que la laboralització del seu estudiantat és cabdal per tal de dinamitzar l’economia, però les fonts de finançament públiques no són suficients. El Centro de Innovación UC Anacleto Angelini, de la Pontificia Universidad Católica de Chile, creat el 2012 gràcies a una donació de quinze milions del Grup Angelini, és l’encarregat d’impulsar l’emprenedoria i la innovació a la universitat i compta amb un model d’autofinançament. Promou trobades i projectes conjunts entre l’acadèmia i el sector públic i privat. Dins la Universitat Estatal de Pennsylvania, el projecte PCIV Ventures promou activitats empresarials i formació de noves empreses al voltant de les principals recerques i innovacions de Penn. Cerca emprenedors per liderar les empreses i inversors per proporcionar finançament per a la seva cartera de noves iniciatives en desenvolupament.

Tot i que per una gran institució com ara el Massachusetts Institute of Technology les patents només representen el 4 % dels ingressos (Domínguez, 2017), l’import d’aquest percentatge pot suposar sufragar despeses de nous projectes o recerques. En el cas d’Israel, Yissum Technology Transfer Company, la companyia de transferència de tecnologia de la Universitat Hebrea de Jerusalem, s’esforça a realitzar recerques científiques innovadores i aspira a avançar en solucions comercials. Els seus socis comercials inclouen companyies com ara Novartis, Merck, Intel o Google. Yissum ha registrat més de 10.750 patents de més de 3.030 invencions. A Israel, les entitats de transferència de tecnologia estan organitzades com a empreses, a diferència de països com ara els Estats Units. Yissum és una entitat atípica, ja que és una companyia amb ànim de lucre propietat de la Universitat Hebrea, que és una entitat sense ànim de lucre.

 

Finançament de la recerca per mitjà de consorcis amb iniciatives privades i creació de centres i instituts mitjançant donacions

Moltes empreses del sector privat necessiten ajuda de les universitats per obtenir resultats de recerca i per engegar nous projectes que hi estiguin basats. Aquestes col·laboracions aporten una gran quantitat de fons als instituts de recerca universitaris. Un exemple seria l’Institut Karolinska, el qual va aconseguir, el 2019, un 9 % del seu finançament de fons privats (un 4 % corresponent a empreses sueques i un 3 % d’estrangeres). Les donacions filantròpiques representen una injecció quantiosa de fons per a la a creació de centres de recerca per part d’empresaris. El Turner Institute for Brain and Mental Health de la Universitat Monash, centre orientat a la detecció i el tractament d’afeccions de salut mental, es nodreix del fons de dotació David Winston Turner i, paral·lelament, el Vinson Centre for the Public Understanding of Economics and Entrepreneurship de la Universitat de Buckingham es va fer realitat amb la donació de Lord Vinson de Roddam Dene.

 

Beques, dotacions per a estudiantat o per a universitats, de fons filantròpics

Els fons privats en forma de dotació econòmica que arriben a les universitats s’utilitzen en moltes ocasions per a l’ajuda general a les institucions o en forma de beques per a l’estsudiantat. La Universitat de Cape Town rep un 10 % del seu pressupost de donacions i ingressos comercials. És l’única institució terciària de país a oferir ajudes a estudiants per sobre del llindar del govern. El 2019 disposava d’un fons de 74 milions d’euros en ajudes per al finançament d’estudis i de 22,5 milions d’euros rebuts en dotacions de donants com ara Hasso Plattner Stiftung, The Gabriel Foundation, Thuthuka Education Upliftment Fund, The Bertha Foundation, el particular Neville Isdell i The Andrew W. Mellon Foundation. Les aportacions econòmiques marquen la diferència a la vida de moltes persones. Tant és així que la University of the People es fonamenta bàsicament en les donacions econòmiques i en el voluntariat i compta també amb beques ofertes per grans empreses

 

Conclusió

Com hem vist, la tasca de trobar fonts alternatives de finançament per a les institucions d’educació superior és cabdal i té com a resultat projectes de grans dimensions o, si més no, de gran rellevància, bé sigui la construcció d’un centre de recerca o el fet de poder sufragar les despeses d’estudiants que d’altra manera no podrien acabar els seus estudis. Aquí n’hem pogut veure un recull d’exemples, però també hi ha altres fonts esteses de finançament, com ara el lloguer d’espais, el contracte de càterings per a esdeveniments o l’organització d’esdeveniments amb fons benèfics, entre altres.   

 

Referències

CHENG W-L., LAW, J., PINDER, D. COVID-19 crisis pushes US students into an uncertain job market [en línia]. McKinsey. (7 de juliol de 2021). [Consulta: 5 de octubre de 2021]. Disponible a: https://www.mckinsey.com/about-us/covid-response-center/inclusive-economy/covid-19-crisis-pushes-us-students-into-an-uncertain-job-market 

CONSELL DE MINISTRES. El Gobierno impulsa la reforma de la ley de universidades [en línia]. La Moncloa. (31 d’agost de 2021). [Consulta: 5 d’octubre de 2021]. Disponible a: https://www.lamoncloa.gob.es/consejodeministros/resum’enes/Paginas/2021/310821-cministros.aspx 

DOMÍNGUEZ, N. ¿De qué vive el MIT, una de las mejores universidades del mundo?. El País. (4 de desembre de 2017). [Consulta: 30 de setembre de 2021]. Disponible a:

https://elpais.com/elpais/2017/12/01/ciencia/1512154281_894544.html 

SÁNCHEZ, D. Retrato de una universidad en crisis: menos financiación pública, más gasto privado y más lejos de Europa. El Diario (17 de gener de 2018) [Consulta: 5 d’octubre de 2021]. Disponible a: https://www.eldiario.es/sociedad/espana-grecia-chipre-universitaria-pib_1_2917954.html

VALLESPÍN, I. La caída de alumnos por la pandemia amenaza a las universidades públicas. El País. (26 de juny de 2020). Consulta: 5 d’octubre de 2021]. Disponible a: 

https://elpais.com/educacion/2020-06-25/la-caida-de-alumnos-por-la-pandemia-amenaza-a-las-universidades-publicas.html 

 

 




(Visited 60 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Desirée Rosa Gómez Cardosa
Especialista en innovació educativa al Grup Operatiu Observació de l'eLearning Innovation Center de la Universitat Oberta de Catalunya. La seva especialitat és la detecció i anàlisi de tendències educatives, innovació i tecnologia a l'Observatori de Tendències Educatives i Innovació de l'eLinC. Té una llicenciatura i màster en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona i un Postgrau de Direcció i Gestió de l'e-learning de la UOC.