Inclusió dels estudiants amb discapacitat a la universitat en línia

13 maig, 2021
chris-montgomery-smgTvepind4-unsplash

Més enllà de l’accessibilitat: el paper de l’acompanyament i la socialització en la inclusió dels estudiants amb discapacitat a la universitat en línia

Què sabem de les intervencions en escenaris d’aprenentatge en línia?

Per respondre aquesta pregunta vam portar a terme una revisió sistemàtica de les intervencions acadèmiques orientades a promoure la inclusió d’estudiants amb discapacitat en l’ensenyament superior en línia. Aquesta revisió ha estat publicada fa poc en la European Journal of Special Needs Education i a continuació n’exposem les troballes principals i fem una reflexió sobre les línies en què s’hauria de centrar aquest tipus d’intervencions, així com les línies de recerca futures.

L’objectiu principal de la revisió va ser analitzar els resultats obtinguts en les intervencions acadèmiques de l’àmbit internacional orientades a avaluar els programes educatius, les metodologies, les tecnologies assistencials i les plataformes virtuals en què interactuen els estudiants que conviuen amb alguna discapacitat. A més, ens vam proposar avaluar la contribució que aquestes intervencions han fet en el seu èxit acadèmic. En aquest sentit, aquesta revisió sistemàtica recull alguns dels aspectes més importants que s’han de tenir en compte a l’hora de facilitar la participació de tots els estudiants d’ensenyament superior en línia, independentment de la seva condició, i d’aquesta manera donar-los suport per assolir els objectius acadèmics.

L’accessibilitat: el gran focus de les intervencions a escala internacional

Segons les proves analitzades, les intervencions s’han enfocat principalment a millorar l’accessibilitat dels entorns virtuals, de les aplicacions informàtiques i dels continguts i recursos d’aprenentatge. L’accessibilitat és el primer element que s’ha de tenir en compte tant per al disseny dels ambients d’aprenentatge com per al disseny curricular. A més, és un aspecte clau que ha d’estar present en tots els serveis i processos en què l’estudiantat es vegi involucrat. No obstant això, els nostres resultats (figura 1) també reflecteixen que hi ha altres factors que tenen un paper important en l’èxit acadèmic dels estudiants amb discapacitat en l’ensenyament superior en línia, com ara els processos de socialització per mitjà dels campus virtuals i l’acompanyament que els proporcionen les seves institucions en temes acadèmics, tecnològics i psicoemocionals.

Figura 1. Gràfica dels resultats de la revisió sistemàtica.

Aquests tres elements van junts en l’aprenentatge en línia en el context universitari. Per exemple, si els estudiants tenen els recursos adaptats a les seves necessitats al campus virtual, el feedback del professor també hauria de ser accessible i estar enfocat cap a la interacció. És a dir, a més de disposar dels recursos accessibles, per als estudiants amb discapacitat és molt important el contacte directe amb els professors i els companys. Adoptant aquesta perspectiva, tot l’estudiantat —i no solament el que presenta alguna discapacitat— es pot beneficiar d’un aprenentatge basat en una xarxa de col·laboració, resolent els dubtes que puguin sorgir, compartint les experiències i els punts de vista, i potenciant la motivació acadèmica. El resultat és una comunitat d’aprenentatge molt més robusta en què tots els estudiants milloren les oportunitats de tenir èxit en els seus objectius acadèmics.

D’altra banda, en les intervencions educatives també és possible veure una clara inclinació cap a la cobertura de les necessitats dels estudiants amb dificultats sensorials i d’aprenentatge, un aspecte molt positiu perquè tots dos grups podrien tenir dificultats d’accessibilitat als campus virtuals. Malgrat això, la recerca relacionada amb l’atenció de les necessitats d’altres col·lectius com els estudiants amb problemes de salut mental o dificultats cognitives és considerablement escassa. En aquest sentit, seria aconsellable obrir noves línies de recerca per orientar la intervenció educativa en l’ensenyament superior en línia envers aquests col·lectius específics, així com aprofundir també en la influència d’algunes variables com el gènere, l’edat, el tipus i la severitat de la discapacitat.

I ara què? Algunes implicacions pràctiques per promoure la inclusió dels estudiants que conviuen amb alguna discapacitat

Els resultats de la nostra revisió poden tenir una implicació directa en la manera com la UOC atén les necessitats dels seus estudiants amb discapacitat en relació amb les adaptacions i l’acompanyament acadèmics: en primer lloc, per la particularitat del seu model educatiu, en què es promou la interacció i l’aprenentatge col·laboratiu; en segon lloc, perquè en aquesta universitat hi ha un volum considerable d’estudiants amb una discapacitat reconeguda, volum que a més ha anat augmentant al llarg dels darrers anys.

En aquest sentit, els resultats de la nostra recerca podrien ser molt útils en algunes àrees específiques d’actuació com la millora dels serveis i els recursos que proporciona en l’actualitat a l’estudiantat amb discapacitat o diversitat funcional. La UOC ofereix adaptacions curriculars enfocades a flexibilitzar les activitats d’aprenentatge, desenvolupar una avaluació personalitzada i flexibilitzar el ritme de treball. A més, els recursos es presenten en formats diversificats perquè siguin accessibles per a tot l’estudiantat, i s’ha dut a terme un treball important per millorar l’accessibilitat del Campus Virtual.

No obstant això, els resultats de l’estudi suggereixen que també és important continuar treballant per potenciar una interacció més directa entre els estudiants, el personal acadèmic i els serveis d’atenció. Així mateix, resulta imprescindible promoure la comunicació entre els diversos actors que componen el personal de la Universitat. En aquest sentit, l’objectiu últim hauria de ser desenvolupar i millorar els mecanismes de coordinació en la millora de l’acompanyament acadèmic, la diversificació de les estratègies d’ensenyament i la implementació de les adaptacions curriculars.

Dit això, no podem oblidar que els resultats de la nostra revisió sistemàtica podrien ser útils per a altres universitats, tant les que són en línia com les que combinen la virtualitat amb la presencialitat. D’aquesta manera, tant els responsables de prendre decisions com els professors podran implementar accions de millora, basades en proves científiques, que promoguin la inclusió en l’aprenentatge en línia, més encara en l’escenari actual provocat per la crisi sanitària. D’una banda, atès que l’educació en línia està en evolució constant, és aconsellable que les institucions d’ensenyament superior continuïn amb els projectes de millora en l’accessibilitat i la flexibilitat dels recursos, així com dels seus entorns d’aprenentatge. D’altra banda, també és convenient que continuïn treballant en la implementació de diferents estratègies psicopedagògiques que complementin la dimensió de l’accessibilitat per oferir millors oportunitats d’aprenentatge a tota la diversitat dels seus estudiants. 

La nostra recerca en context

Aquest treball forma part d’un projecte de recerca més ampli sobre la inclusió dels estudiants amb discapacitat a la UOC, que duu a terme l’investigador predoctoral José Israel Reyes en col·laboració amb el Servei d’Atenció a la Diversitat i sota la supervisió del Dr. Julio Meneses. En un sentit ampli, forma part d’una línia de treball orientada a comprendre les raons que porten els estudiants a tenir èxit a la UOC i, en darrer terme, té com a preocupació principal millorar l’acompanyament que reben en el desenvolupament de les seves trajectòries acadèmiques a la Universitat. En connexió amb aquesta línia de recerca, aquest projecte es proposa estudiar la influència dels factors contextuals en les trajectòries dels estudiants amb discapacitat i en el seu èxit acadèmic, tenint en compte, de manera particular, les diferències en la seva experiència segons la mena de discapacitat amb què conviuen. Així mateix, a part de conèixer les experiències dels estudiants a la nostra universitat, aquest projecte es proposa posar el nou coneixement generat al servei de la millora de l’acompanyament acadèmic que ofereix la universitat a l’estudiantat amb alguna mena de discapacitat.

Per dur a terme aquest projecte, actualment estem analitzant les entrevistes fetes a una mostra d’estudiants amb diferents perfils de discapacitat i que, a més, estan en diferents etapes dels seus estudis. L’objectiu d’aquestes entrevistes és explorar la seva perspectiva en relació amb la seva experiència prèvia en els estudis en línia, el seu context personal, les seves relacions amb altres persones tant a la universitat com a fora, i el suport que reben per part dels seus professors, tutors i del Servei d’Atenció a la Diversitat. A més, també duem a terme entrevistes amb professors i tutors de la UOC que tenen experiència directa en l’atenció a l’estudiantat amb discapacitat. Aquestes entrevistes ens serviran per conèixer les principals pràctiques que desenvolupen en atendre les necessitats específiques d’aquests estudiants, així com per identificar les oportunitats de millora per al futur a partir de la seva pròpia experiència.

Analitzades totes les entrevistes i contrastats els diferents punts de vista de tots els actors implicats, integrarem els resultats del projecte i mirarem de proposar vies efectives de millora en l’acompanyament que reben els estudiants amb discapacitat a la UOC. En sintonia amb les proves que ens ha permès analitzar la revisió sistemàtica de la literatura internacional, el nostre focus principal d’atenció tindrà molt a veure amb els processos de socialització al Campus Virtual, l’ambient d’aprenentatge que es promou a les aules i la comunicació directa i efectiva entre tots els protagonistes del procés educatiu.

Finalment, els autors volem expressar el nostre agraïment infinit a totes les persones implicades en aquest projecte per haver-hi participat i col·laborat, molt especialment als estudiants que han acceptat compartir la seva experiència. Sense el relat de la seva vivència personal i les seves expectatives davant la institució no serà possible comprendre quins són els reptes als quals ens enfrontem per convertir-nos en una universitat veritablement inclusiva que promogui l’èxit de tot l’estudiantat.

Lectures

Reyes, J. I., Meneses, J., & Melián, E. (2021). A systematic review of academic interventions for students with disabilities in Online Higher Education. European Journal of Special Needs Education. Advance online publication. https://doi.org/10.1080/08856257.2021.1911525

Melián, E., & Meneses, J. (2020, October 30). Students with disabilities in online education: The case of the Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Paper presented at the EADTU’s Online Bridging Event I·HE2020 ‘Innovating Higher Education’, Online. https://femrecerca.cat/meneses/publication/students-disabilities-online-education-case-universitat-oberta-catalunya/

Imatge: https://unsplash.com/

Autors / Autores
Efrem Melián [emelian@uoc.edu] és doctorand del programa Educació i TIC (E-learning) de la Universitat Oberta de Catalunya. La seva recerca està relacionada amb els estudiants universitaris amb discapacitat i els estudiants de programes de doctorat que estudien a temps parcial en línia. Lloc web: https://www.researchgate.net/profile/Efrem-Melian Twitter: https://twitter.com/efrem_
José Israel Reyes [jreyesrey@uoc.edu] és investigador predoctoral del programa de doctorat en Educació i TIC (E-learning) de la Universitat Oberta de Catalunya. Els seus interessos de recerca inclouen la inclusió d'estudiants amb discapacitat a l'educació superior en línia. ORCID-ID: https://orcid.org/0000-0001-8420-4438.Twitter: https://twitter.com/jisraelrx2
Julio Meneses [jmenesesn@uoc.edu] és professor de Mètodes d'investigació dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). És el cap de la Unitat d'Anàlisi de l'Aprenentatge (eLearn Center) i investigador de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3). Web acadèmic: femrecerca.cat/meneses. Twitter: @taih.