Xatbots en educació superior (Part I)

11 març, 2019

Primera part

En aquesta entrada parlarem de xatbots, però no per explicar què és un xatbot ni com se’n fa un. El que volem és fer una valoració des del punt de vista d’una institució que comença a explorar aquest món. Hi ha un impuls que es viu en l’educació superior per implantar la utilització de xatbots com una via de resolució de dubtes per als estudiants. Per exemple, en la passada edició d’EXPOELEARNING a Madrid, a la qual vam assistir algunes persones de l’eLearn Center, hi havia un panell d’experts dedicat a aquest tema.

En general, quan diem «utilització de xatbots com a canal d’atenció als estudiants», en realitat el que hauríem de dir és «volem utilitzar els xatbots com a vehicle de comunicació entre els estudiants universitaris i un seguit de tecnologies en desenvolupament que anomenem en conjunt intel·ligència artificial».

En aquesta frase surten dos dels tres conceptes més rellevants d’aquesta entrada: xatbot i intel·ligència artificial (d’ara endavant, IA). El tercer, que sortirà en la segona part d’aquesta entrada, és assistent personal.

Els xatbots

En realitat, els xatbots no són més que un canal de comunicació entre persones i màquines. La intel·ligència artificial no és cap nova forma de consciència de les màquines: és un conjunt de tecnologies encara poc desenvolupades i que, a mesura que es vagin desenvolupant, sortiran d’aquest sac contenidor que és la IA per a fer-se un nom per elles mateixes. D’aquí a alguns anys, ningú no dirà que l’anàlisi del to d’una conversa és IA, de la mateixa manera que ningú no diu avui que un bolígraf és una eina TIC. De fet, hi ha xatbots que no fan servir IA, segurament perquè les tecnologies que utilitzen ja han estat assimilades i tenen un nom propi.

Què significa fer servir un xatbot? Vol dir donar una ordre a una màquina, que aquesta executi la tasca que li demanem i que ens respongui. No és gaire diferent del que tenim fins ara, tampoc. En què és revolucionari el xatbot? Doncs en el fet que pot parlar de manera que imita una persona. Quan diem «parlar» ens referim a xatejar, escrivint paraules en una pantalla en forma de conversa, tot i que alguns xatbots poden entendre la nostra veu mitjançant un programa de speech-to-text, i respondre’ns també amb una veu sintètica mitjançant text-to-speech.

A les persones sempre ens ha fascinat que les màquines ens puguin imitar. Però això, per més divertit que sigui, només ens entretindrà durant una estona. Passada aquesta estona, el xatbot només tindrà sentit si és realment útil.

El que hi ha darrere d’aquests xatbots és un gran arbre de preguntes i respostes: l’usuari pregunta, el xatbot respon. Com dèiem, no és res gaire revolucionari, sinó més aviat una gran base de dades de FAQ acompanyada d’un cercador amb unes quantes fórmules de conversa.

Aquesta base es pot sofisticar de diverses maneres. Es pot fer que algunes de les respostes del xatbot incloguin una pregunta a l’usuari, i a partir d’aquí anar construint un arbre de preguntes i respostes que pot semblar una conversa més o menys real.

Una altra manera de sofisticar-ho és aplicant alguna de les tecnologies d’aquest «sac» d’IA que hem comentat més amunt, principalment NLP (Natural Language Processing) i ML (Machine Learning). Aquestes tecnologies són les que fan que el xatbot sembli «intel·ligent». En lloc de fer una cerca sobre una llista de preguntes més freqüents (FAQ), el xatbot analitza les preguntes de l’usuari per a esbrinar-ne la intenció, les entitats o elements importants, el to, o fins i tot la personalitat de l’usuari, i llavors li dóna la resposta prefabricada adequada.

N’hi ha que encara poden anar més enllà i milloren amb l’ús. Com més gent els utilitza, millors són les respostes que donen perquè «aprenen» dels errors.

Finalment, un pas més cap a la sofisticació del xatbot és que pugui conèixer el seu usuari i saber les seves dades personals, les seves converses anteriors i altres fonts d’informació sobre ell accedint a bases de dades que contenen aquesta informació.

Oportunitats per als xatbots

Ara per ara no ens plantegem posar un xatbot en una finestreta física, real. Més aviat pensem en xatbots que responen connectats a un entorn virtual. A les universitats presencials, la majoria de preguntes que tenen en línia són sobre matrícules, beques i altres temes administratius. Per això una de les primeres aplicacions dels xatbots ha estat respondre aquesta mena de preguntes.

Aquest assistent apareix al film Elysium

Moltes d’aquestes preguntes es poden respondre amb informació que hi ha al web de la mateixa universitat. Per a posar a punt el xatbot, la universitat haurà de recollir un historial de preguntes i respostes, i anar-lo mantenint per a tenir el xatbot actualitzat i en millora constant. En aquest cas, el xatbot no serà gaire més que un cercador sobre una llista de FAQ.

Les universitats virtuals tenen la possibilitat d’anar més enllà i fer que els xatbots resolguin dubtes docents, sobre els continguts de l’assignatura. A la UOC, la comunicació entre estudiants i professors es fa per mitjà de fòrums. Recollir totes les preguntes i respostes que es fan per aquesta eina i convertir-les en una llista de FAQ demana esforç, perquè la informació no és estructurada. Caldria, per tant, fer un primer esforç per donar estructura a tota aquesta informació i començar a recollir dades d’una manera vàlida.

A partir d’aquí es pot construir un xatbot que respongui un percentatge significatiu d’aquestes preguntes. La cooperació entre professor i xatbot podria generar una combinació òptima entre immediatesa i qualitat de resposta, i al mateix temps descarregar el docent de tasques més mecàniques o respostes repetitives i de gestió, la qual cosa li permetria dedicar-se a tasques de més valor afegit. Una d’aquestes tasques seria anar «entrenant» el xatbot constantment amb noves preguntes i respostes, de manera que aquest estaria actualitzat i seria cada cop més eficient.

Conclusions

Aviat publicarem la continuació d’aquesta entrada amb un segon text que contindrà les conclusions.

Per a més informació sobre el tema podeu consultar el següent article sobre el Briefing paper: els xatbots en educació.


Foto de capçalera de Philipp Katzenberger a Unsplash

(Visited 45 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Roger Griset és gestor de projectes d'innovació a l'eLearning Innovation Center de la UOC. És llicenciat en Biblioteconomia i documentació per la UB i màster en eLearning per la UOC. Durant la seva etapa professional a la UOC ha treballat als grups d'audiovisuals i de recursos d'aprenentatge, i a les àrees de biblioteca digital i tecnologia educativa.
Comentaris
Deixa un comentari