L’ús de vídeos en l’educació pot millorar el volum d’aprovats

27 novembre, 2020

Per Jordi Conesa, Victor García i Antoni Pérez-Navarro

Un estudi de la UOC analitza l’acceptació i l’impacte de diferents tipus de vídeos en diverses assignatures universitàries d’introducció a la física de l’enginyeria, tant en un entorn virtual com en un entorn presencial. 

Els vídeos educatius fa anys que són presents en moltes experiències d’aprenentatge, sobretot des que els dispositius mòbils permeten fer enregistraments amb una qualitat acceptable. Amb la pandèmia de la COVID-19, se n’ha estès encara més l’ús, tant amb la creació de vídeos expressament, com amb l’enregistrament de les classes en línia que substituïen les presencials. 

Quan pensem en l’ús de vídeos en el context educatiu, hi ha diverses preguntes que ens venen al cap: és un bon recurs d’aprenentatge?, és un recurs primari o bé funciona millor com a complement de materials textuals?, quin format i quina durada ha de tenir per ser eficaç?, cal que hi surti el professor?, i si hi surt, és important quina part del cos del professor hi apareix (la cara, el cos sencer o les mans, per exemple)?, quin cost té per als docents la creació d’un vídeo i quina n’és la  corba d’aprenentatge? Aquestes són algunes de les preguntes que va plantejar el Dr. Antoni Pérez Navarro fa anys i que hem investigat en un equip format pel Dr. Antoni Pérez, Víctor Garcia i el Dr. Jordi Conesa. 

En aquesta entrada compartim algunes lliçons que hem après durant la nostra recerca, que hem publicat recentment a la revista Multimedia Tools and Applications. Aquesta recerca s’ha fet en el context de diverses assignatures d’introducció a la física de l’enginyeria en dues universitats: una universitat cent per cent en línia (la Universitat Oberta de Catalunya, UOC) i una universitat presencial (l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià, EUSS). Això ens ha permès avaluar no solament la percepció d’utilitat dels vídeos per part dels estudiants, sinó també fins a quin punt el tipus d’entorn (presencial o virtual) afecta la utilitat dels vídeos i la percepció que els estudiants en tenen. 

La incorporació de vídeos docents en una assignatura té un impacte positiu?

Segons el que hem pogut veure, els vídeos tenen un impacte positiu en la satisfacció dels estudiants. Els estudiants perceben els vídeos com un recurs útil i valuós, independentment de si són de teoria o de problemes. Aquesta percepció es produeix tant en l’entorn virtual com en l’entorn presencial, la qual cosa fa pensar que fins i tot en universitats presencials proporcionar vídeos complementaris de les classes pot ser molt positiu. 

A més, l’ús dels vídeos va augmentar el rendiment dels estudiants i en va reduir l’abandonament respecte dels semestres previs a la introducció d’aquesta eina a les classes. Tanmateix, caldrà continuar avaluant aquest efecte durant més semestres i en altres contextos per poder tenir una conclusió més ferma i generalitzable, ja que podria haver estat un fet ocasional.

Tipus de vídeos útils per als estudiants i fàcils de crear per als professors

La creació de vídeos és una activitat que requereix molt de temps per als professors, que generalment no són experts en aquesta tasca. Per aconseguir uns quants minuts de vídeo s’hi han de dedicar moltes hores. Per aquest motiu, és molt important conèixer els diferents tipus de vídeo que podem enregistrar, el cost d’enregistrament de cada tipus i la percepció d’utilitat que en tenen els estudiants. Això ens permetrà triar quins vídeos hem de fer, tenint en compte l’equilibri entre la utilitat per a l’estudiant i la facilitat de creació per al docent.

Diagram, schematic  Description automatically generated

Imatge 1. Vídeo creat amb una tauleta digital.

Per tal d’analitzar aquesta qüestió, es van crear més d’un centenar de vídeos (142, concretament) que tractaven de temes teòrics i de problemes de l’assignatura. Els vídeos es van crear fent servir dos sistemes que potencialment haurien de ser senzills per als professors experimentats, ja que simulen l’ús d’una pissarra per explicar una lliçó. Per una banda, es van crear vídeos amb aplicacions que capturen el que s’escriu en una tauleta digital (com el que podeu veure a la imatge 1), i, per l’altra, vídeos en què s’enregistren les mans del professor mentre escriu i explica una lliçó o un problema (com podeu veure a la imatge 2). Aquest últim tipus de vídeo, molt popular entre els infants pel programa Art Attack, l’hem anomenat «vídeo amb les mans». 

Val a dir que també es van crear vídeos amb altres formats: enregistrar el docent davant d’una pissarra, mostrar la cara del docent mentre explicava la lliçó i fer servir un bolígraf que enregistrava què s’escrivia i què es deia. Tanmateix, els dos primers formats els vam descartar per motius que s’explicaran més endavant, i el bolígraf enregistrador, tot i que podria semblar una opció molt pràctica per al docent, el cert és que tenia molts problemes derivats que van fer que finalment s’hagués de descartar. 

Crear més d’una cinquantena de vídeos de cada tipus ens va permetre saber el cost de creació que tenien per als professors. D’altra banda, es va demanar als estudiants que comparessin aquests formats entre ells i amb els formats més tradicionals en què un professor o professora s’enregistra a si mateix fent classe, que ja coneixen per altres plataformes. Tal com es podia preveure, els estudiants prefereixen els vídeos en què puguin veure el professor, sigui la cara, mig cos o les mans amb una veu en off. De tots, els vídeos amb les mans, com el de la figura 2, van ser els més populars. 

Text, whiteboard  Description automatically generated

Imatge 2. Exemple de vídeo amb les mans.

Els vídeos en què es veuen les mans, a més de ser els més populars, són força fàcils de crear per als docents, ja que el docent acaba fent el mateix que fa quan un estudiant li ve a preguntar alguna cosa i ell li explica sobre el paper el que ha demanat, amb l’estudiant al costat. Aquest aspecte és important, perquè el temps necessari per crear un vídeo és molt elevat i encara més quan no s’hi està acostumat. No és estrany dedicar vuit o nou hores a fer deu minuts de vídeo en els primers intents. Reduir el temps de creació i la corba d’aprenentatge és clau per promoure l’ús dels vídeos arreu.

Com s’ha dit anteriorment, vam arribar a aquest tipus de vídeo després de fer proves amb diversos formats. I per què les mans? Doncs perquè, a banda del fet que creiem que un vídeo amb les mans és més fàcil de crear per al docent, permet dirigir la mirada dels espectadors sense haver d’editar el text amb fletxes o altres elements gràfics. Els estudiants també han estat d’acord amb aquest aspecte: han manifestat que les mans els permetien veure el que era important en cada moment, alhora que també els permetia mantenir el vincle emocional amb el professor. Aquest efecte també s’hauria pogut aconseguir enregistrant el docent davant la pissarra, però aleshores apareixen altres elements que cal tenir en compte, com ara ombres a la cara, l’expressió facial, l’aspecte, la roba, etc., que van més enllà de la càrrega docent i que poden generar soroll. A banda del fet que es perd espai de pantalla amb la persona. 

Alguns aspectes que cal considerar quan dissenyem i enregistrem vídeos

El vídeo ha estat un dels recursos més utilitzats durant el confinament, el qual va obligar a traslladar les classes presencials a l’entorn digital. Cal distingir el vídeo de les classes en línia enregistrades. Tot i que al final el que queda és un vídeo, una classe en línia està pensada com un element síncron, normalment de durada més llarga que un vídeo docent, i en la qual participa no solament el docent. Aquí parlem només del vídeo docent, que és aquell que s’ha pensat i s’ha creat per ser un vídeo.

En la situació d’emergència que es va viure, la majoria de les vegades els vídeos es van crear sense una planificació al darrere. Això ha fet que molts professors sense experiència en formació en línia i sense l’acompanyament necessari s’hagin trobat fent els seus primers vídeos sense tenir temps per aprendre’n.

Un error molt comú és pensar, com ha dit algú, literalment, que «si m’aguanten dues hores parlant a classe, aguantaran un vídeo de dues hores». La realitat és molt diferent. El vídeo fa servir un mitjà i uns entorns diferents que fan que la nostra atenció sigui més exigent. De fet, està demostrat que en aquest entorn funcionen millor els vídeos curts, de pocs minuts. Per exemple, intenteu recordar pel·lícules que hàgiu deixat a mitges o amb les quals us hàgiu avorrit. Segur que n’hi ha més d’una. I penseu que al darrere d’una pel·lícula hi ha guionistes professionals que saben com poden captar la nostra atenció, un argument potencialment atractiu, actrius i actors expressius i atractius, música dissenyada per captar i mantenir la nostra atenció, efectes especials, etc. És agosarat pensar que un vídeo nostre explicant la lliçó durant una hora pugui aconseguir mantenir l’interès dels estudiants en tot moment. Això sí, una de les coses que vam veure en elaborar aquests vídeos és que era important que cada vídeo tingués sentit per si mateix: si resoldre un problema demana deu minuts, el vídeo ha de durar deu minuts. No té sentit que el partim en tres vídeos de tres minuts perquè així són més curts: aleshores tindrem tres vídeos desconnectats.

El primer pas per captar l’interès és planificar acuradament els vídeos que calen, els continguts que han de tenir i altres continguts complementaris que puguem utilitzar. Quan parlem del contingut, s’ha de tenir en compte què cal explicar, però també què no cal explicar, perquè ho podem compartir d’alguna manera més eficient. El vídeo no és «el» recurs, sinó un tipus de recurs més. De fet, en la nostra recerca, els estudiants han trobat els vídeos molt útils per al seu aprenentatge. Però quan els hem demanat si veien els vídeos com un recurs suficient per a l’assignatura, ens han dit que no, que el vídeo és un recurs necessari però complementari d’altres recursos, com per exemple dels recursos textuals (llibres o apunts). El vídeo era útil per entendre la matèria, però no per interioritzar-la i assimilar-la.

També cal tenir en compte altres aspectes més tècnics. La il·luminació és molt important, però el so és fonamental. S’ha de sentir perfectament, si no, és molt difícil de seguir. 

Un altre element que cal tenir en compte és conèixer-se un mateix, saber quins són els punts forts que tenim i també les limitacions a l’hora d’enfrontar-nos amb aquesta tasca, i, sobretot, practicar. Els primers vídeos normalment són un desastre: en el nostre cas, quan un de nosaltres va començar a fer aquest recurs el 2007, va necessitar quatre o cinc hores per a només dos minuts de vídeo. Totes les persones tenim una corba d’aprenentatge, però si el format, el material que fem servir o l’entorn és conegut, aquesta corba serà més petita, i com més petita sigui la corba, més vídeos i millors podrem fer.

No som actors professionals, no som guionistes, ni músics, ni tenim un equip de producció al darrere, però, tot i això, segur que podem fer vídeos interessants si elaborem vídeos curts, concisos, atractius i ben integrats en l’experiència d’aprenentatge dels estudiants.

(Visited 37 times, 1 visits today)
Autors / Autores
Antoni Pérez Navarro es va doctorar en Física per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) l'any 2000. Es va llicenciar en Física, també per la UAB, el 1995. Actualment és el subdirector de recerca de l'eLearn Center de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), és professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació (EIMT) des del 2005 i també és el director del seu Observatori Tecnològic. Les seves activitats docents abasten els camps de la física i els SIG en enginyeria de telecomunicacions, informàtica, multimèdia i enginyeria industrial.
Víctor García és doctor en Química per la Universitat de Cadis (UCA) amb menció europea des del 2011, obtinguda en col•laboració amb la Universitat de Cardiff i Bodycote Ltd. (tecnologia de materials), amb seu a Birmingham, on va dur a terme tasques professionals i de recerca. Va obtenir la llicenciatura en Química, també a la UCA, el 2005, després d'haver estudiat el tercer curs complet com a estudiant Erasmus a la Kingston University de Londres. Des del 2009, ocupa el càrrec d'enginyer de qualitat a l'empresa Oetiker Spain SA (indústria de l'automòbil) a El Puerto de Santa María, Cadis. Anteriorment, va ocupar el càrrec d'enginyer de qualitat a l'empresa Rymsa SA (indústria aeroespacial) a Madrid (2008) i de coordinador de projectes de qualitat a Bodycote Ltd. (Birmingham) el 2008. Ocasionalment ha treballat com a professor de física i química a l'institut públic IES Botánico a San Fernando (2019). Col•labora amb el grup de recerca Simulación, Caracterización y Evolución de Materiales de la Universitat de Cadis, i actualment està acabant el programa de doctorat en Educació i TIC (E-learning) a la Universitat Oberta de Catalunya. Ha publicat diversos treballs de recerca, conferències i programari en el camp de la química quàntica, el desenvolupament de programari i l'educació de la ciència.
Jordi Conesa és doctor en Enginyeria de Programari per la Universitat Politècnica de Catalunya i té un màster en Informàtica per la Universitat de Girona. És professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) des del 2007. Actualment, és membre del grup de recerca SmartLearn. Els seus interessos de recerca estan relacionats amb les àrees de modelització conceptual, ciència de dades i aprenentatge en línia. El seu objectiu de recerca a llarg termini és desenvolupar metodologies i eines per enriquir les experiències d'aprenentatge en línia mitjançant l'ús de la semàntica i l'analítica. Com a resultat de la seva recerca, és autor de més d'un centenar de treballs d'investigació, ha participat en diversos projectes de recerca, inclosos projectes finançats amb fons europeus, i ha participat en l'organització de conferències internacionals.