Pràctiques docents i habilitats digitals durant el confinament

Ara ja fa gairebé tres mesos que estem confinats a casa per la crisi de la COVID-19 i sembla que això pot durar encara més temps, amb més o menys mesures de relaxació. Durant aquest temps, hem vist diferents pràctiques docents en tots els nivells educatius, ja sigui veient el que feien els nostres fills a l’escola (en el meu cas, les meves filles adolescents fan ESO), en els cursos i seminaris web que han sortit com bolets i als quals tots ens hem apuntat en massa per omplir les hores de reclusió, o parlant amb els col·legues d’altres universitats, especialment mitjançant els nostres projectes amb l’Amèrica Llatina.

Hem vist moltes coses, molt improvisades i amb molt bona voluntat per part dels docents i, per deformació professional, les he anat classificant com a bones pràctiques i males pràctiques. Dic males pràctiques però no és cert: en una situació de docència no presencial d’emergència obligada, tothom ha fet el que podia i sabia fer, però algunes de les experiències han estat més reeixides que d’altres, i no solament a causa de l’edat dels mestres, sinó que penso que aquí adquireixen una importància especial les competències digitals dels docents.

Bones pràctiques docents

  • He estat en tallers de fins a centenars de persones amb un ús brillant de les Zoom Rooms per fer grups petits i treballar en grups separats.
  • He assistit a seminaris web amb molta gent en què s’han emprat eines de participació per copsar el grau d’atenció del públic.
  • He vist professors de secundària que entenen el que seria un entorn mixt (blended) (potser el veurem al setembre?) i aprofiten les videoconferències per treballar la teoria que l’alumnat ha de portar preparada.
  • Hi ha professors de matemàtiques o de química que han entrat en el món de fer videotutorials de les seves matèries. Als adolescents els agraden els tutorials de YouTube. Mai no s’havia entès tan bé com es poden resoldre equacions de segon grau o com funciona la nomenclatura química.
  • He participat en directes d’Instagram entre dos ponents on es feia cas constantment dels comentaris dels participants.
  • He vist professors d’ESO que han aprofitat la situació i l’actualitat i han fet tallers de notícies falses on l’alumnat havia d’emular les desinformacions sobre el coronavirus que rebem cada dia per les xarxes socials.

Males pràctiques Pràctiques millorables

  • Classes magistrals amb nens de secundària. He vist videoconferències amb un professor parlant una hora i 25 nens amb la càmera web tancada (desconnectats del que diu i jugant o parlant d’altres coses per un altre canal). Els adolescents sí que acostumen a dominar els «altres canals».
  • Mestres que no tenen ni idea del que es pot fer pel que fa a la participació en una videoconferència. Una hora de classe dedicada a preguntar d’un en un el que pensa cada alumne sobre un tema.
  • Nois i noies molt avorrits a classe. Molts cops.
  • Seminaris web amb diversos ponents en què cada un perd cinc minuts per problemes amb la càmera web o perquè no saben com es comparteixen les presentacions.
  • MOOC amb lliçons interminables en què, al final, et quedes només amb dues idees després d’haver-te d’empassar vint minuts de vídeo.
  • Seminaris web en què els ponents ignoren el canal de retorn (feedback) que són els comentaris mateixos de l’eina de videoconferència.

Tot això ens fa veure la fractura en competències digitals que tenen molts mestres i molts ponents. Coses com el treball en grup o l’alfabetització digital són bàsiques actualment no solament per fer docència, sinó per ser ciutadans digitals. 

Molta gent, per exemple, desconeix que hi ha eines per poder fer una classe o fins i tot un taller en línia participatiu de veritat. Pel que fa a eines concretes, es poden fer coses molt potents amb les eines següents:

  • Breakout Rooms de Zoom. Aquesta característica de Zoom permet dividir els participants d’una sessió en molts participants en fins a cinquanta sessions petites, on és més fàcil comunicar-se, debatre i després portar idees treballades al grup general.
  • Eines per fer tests, enquestes, murs col·laboratius, núvols d’etiquetes (tags)… En resum, per demanar l’opinió: Kahoot, AhaSlides, Mentimeter, Poll Everywhere o Padlet
  • Eines de contribucions en línia i espais de treball col·laboratiu en línia més complexos: Note.ly, Miro.com, Lucidchart o Stormboard.

De tot això, en quedarà alguna cosa a llarg termini: potser la transformació digital de l’ensenyament, o, com a mínim, l’extensió de certes pràctiques de capacitació del professorat; però, a curt termini, segur que es consolidarà la pèrdua de la por a fer docència en línia o a fer més teletreball a les empreses. També quedarà clar que tots hem d’invertir una mica més —cadascú al seu nivell: pares, escoles i universitats— en la capacitació en habilitats digitals perquè tothom tingui les mateixes eines i, l’alumnat, les mateixes oportunitats.


Imatge del cos de text: pixabay.com

Imatge de capçalera: hj barraza a Unsplash

Guillem Garcia Brustenga on LinkedinGuillem Garcia Brustenga on Twitter
Guillem Garcia Brustenga
Guillem Garcia Brustenga is Director of Trend Spotting and Analysis in the eLC of the UOC. Senior Telecommunications Engineer by the Universitat Politècnica de Catalunya (1997) he holds a Master's degree in Multimedia and both postgraduate degrees in Business Administration and Project Management.
He has been involved in the management of several UOC technology projects in innovation areas related to the Internet as a facilitator of the University's educational innovation from the eLearn Center. He is currently looking for creative solutions to boost the translational research on e-Learning in the UOC and solutions to reinvent the concept of Research Center in a virtual environment. He is interested in innovation models and strategies, in the digital transformation of companies, in arising opportunities and in the effect that technology has -and the exponential growth it causes- on individuals, society, the labour market and education.

Leave a Reply